- El IRPH. Concepte i breu antecedents jurisprudencials
- L’opinió de l’advocat general de l’TSJUE
- Què podem esperar
- Què hem de fer
El IRPH. Concepte i breu antecedents jurisprudencials
L’IRPH és un índex oficial, és a dir, elaborat pel Banc d’Espanya, i que es calcula segons la mitjana dels tipus d’interès dels crèdits de les hipoteques que concedeixen els bancs. És el segon índex més utilitzat per referenciar els préstecs variables per comprar un habitatge, per darrere de l’euríbor, que s’estableix segons els tipus d’interès dels préstecs entre bancs.
Al desembre de 2017, el TS va dictar una Sentència en la qual establia que la clàusula de el contracte de préstec hipotecari que introduïa l’IRPH no era abusiva atès que era un índex oficial i qualsevol persona amb un nivell mitjà podia entendre com funcionava
El Jutjat de PI nº 38 de Barcelona va preguntar a l’TSJUE si l’índex IRPH podia ser abusiu o, més ben dit, si un òrgan judicial podia controlar la abusivitat d’aquest índex.
L'opinió de l'advocat general de l'TJUE
L’advocat general diu que l’índex IRPH és “complex i poc transparent” per al consumidor mitjà. A l’hora de controlar la transparència, el jutge estatal ha de comprovar si el contracte exposava de forma transparent el mètode de càlcul de l’tipus d’interès, de manera que el consumidor pogués valorar les seves conseqüències econòmiques sobre la base de criteris precisos i intel·ligibles, així com si el contracte complia amb les obligacions d’informació que exigeix la normativa espanyola.
L’advocat no es pronuncia, però, sobre si la clàusula que inclou estableix l’IRPH hauria de ser declarada nul·la.
Això suposa que, en principi, s’haurà de determinar cas per cas, si a el consumidor es va informar adequadament de les implicacions que tenia contractar l’IRPH en lloc d’un altre índex
Que podem esperar
La situació abans de l’informe era clara: El TS en ple havia determinat que la inclusió de l’IRPH en un préstec hipotecari no era una clàusula abusiva. Amb l’informe de l’advocat general, s’obre la porta a reclamar de nou ja que el TS es veurà obligat a aplicar la doctrina de l’TSJUE (en el ben entès que el TSJUE segueixi la tesi de l’advocat general)
Si es planteja una demanda enfront de les entitats financeres sol·licitant la nul·litat de la clàusula que incorpora l’IRPH com a índex de referència, el jutge analitzarà si supera o no supera el control de transparència, és a dir, si el consumidor va ser degudament informat de les conseqüències econòmiques d’optar per aquest índex i no per un altre. Respecte a què explicacions concretes es van haver de donar per superar el control, sembla que l’advocat situa el llistó més baix que en les clàusules sòl. Dit d’una altra manera, pràcticament en cap cas es donen els requisits perquè la clàusula sòl superi el control, però, en la clàusula IRPH aquests requisits poden ser menors i, per tant, poden superar el control més fàcilment que en la clàusula sòl.
Un altre dubte que es planteja són les conseqüències de la nul·litat. ¿Quedarà el préstec sense interès? ¿Només amb el diferencial? ¿S’ha d’aplicar l’índex substitutiu? ¿S’aplicarà l’Euribor? Teòricament, hauria de quedar el préstec sense interès ja que el jutge no pot integrar el contracte després de la declaració de nul·litat de la clàusula
Què hem de fer
Des del nostre punt de vista, s’ha de reclamar a l’entitat financera ara mateix i per un mitjà que quedi constància. L’acció de nul·litat és imprescriptible però la de reclamació de quantitat (l’AP de Barcelona les diferència) prescriu als 10 anys segons el Codi Civil de Catalunya.