El Tribunal Suprem ha dictat una Sentència en data 11 de setembre de 2019 a la que estableix els efectes derivats de la nul·litat de les clàusules de venciment anticipat de préstecs hipotecaris, en línia amb el plantejat en el seu dia a el Tribunal de Justícia de la Unió Europea .
El que es planteja, en resum, és si és possible que el contracte de préstec segueixi existint si s’elimina de la mateixa la clàusula que permet a l’banc subhastar la finca i reclamar l’import íntegre de l’préstec en cas d’impagament d’una sola quota.
En aplicació dels criteris facilitats pel TJUE -a la STJUE de 26 de març de 2019 i de actuacions de 3 de juliol de 2019- per determinar si és possible la subsistència de el contracte, la Sala entén que el préstec hipotecari és un negoci jurídic complex, el fonament comú per a les parts és l’obtenció d’un crèdit més barat (consumidor) a canvi d’una garantia eficaç en cas d’impagament (banc). D’aquesta manera, no pot subsistir un contracte de préstec hipotecari de llarga durada si l’execució de la garantia resulta il·lusòria, de manera que, en principi, la supressió de la clàusula que sustenta aquesta garantia causaria la nul·litat total de l’contracte.
Ara bé, aquesta nul·litat total exposaria a consumidor a conseqüències especialment perjudicials, com l’obligació de retornar la totalitat de l’saldo viu de l’préstec, la pèrdua dels avantatges legalment previstes per a l’execució hipotecària o el risc de l’execució d’una sentència declarativa.
La Sala ha considerat més lògic, en el moment actual, tenir en compte la nova Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (LCCI), com a norma imperativa més beneficiosa per al consumidor. Això suposa que l’entitat financera només podrà executar una hipoteca en el cas que hi hagi un mínim de 12 mensualitats impagades o un 3% de l’capital de l’préstec. En resum, els beneficis de la Llei 5/2019 s’estenen als préstecs hipotecaris anteriors a l’entrada en vigor de la Llei. El més rellevant de la Sentència és que les entitats financeres NO podran desnonar a un consumidor sinó hi ha un impagament rellevant de l’ préstec. La rellevància d’aquest impagament es concreta en 12 mensualitats o un 3% de l’import de l’préstec; mentre que en la segona meitat de l’préstec, ha d’acreditar un impagament de al menys 15 mesos o un 7% de l’capital.
Des de la nostra firma podem assessorar consumidors i particulars en situacions de solvència financera limitada a mantenir el seu patrimoni.
En aplicació dels criteris facilitats pel TJUE -a la STJUE de 26 de març de 2019 i de actuacions de 3 de juliol de 2019- per determinar si és possible la subsistència de el contracte, la Sala entén que el préstec hipotecari és un negoci jurídic complex, el fonament comú per a les parts és l’obtenció d’un crèdit més barat (consumidor) a canvi d’una garantia eficaç en cas d’impagament (banc). D’aquesta manera, no pot subsistir un contracte de préstec hipotecari de llarga durada si l’execució de la garantia resulta il·lusòria, de manera que, en principi, la supressió de la clàusula que sustenta aquesta garantia causaria la nul·litat total de l’contracte.
Ara bé, aquesta nul·litat total exposaria a consumidor a conseqüències especialment perjudicials, com l’obligació de retornar la totalitat de l’saldo viu de l’préstec, la pèrdua dels avantatges legalment previstes per a l’execució hipotecària o el risc de l’execució d’una sentència declarativa.
La Sala ha considerat més lògic, en el moment actual, tenir en compte la nova Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (LCCI), com a norma imperativa més beneficiosa per al consumidor. Això suposa que l’entitat financera només podrà executar una hipoteca en el cas que hi hagi un mínim de 12 mensualitats impagades o un 3% de l’capital de l’préstec. En resum, els beneficis de la Llei 5/2019 s’estenen als préstecs hipotecaris anteriors a l’entrada en vigor de la Llei. El més rellevant de la Sentència és que les entitats financeres NO podran desnonar a un consumidor sinó hi ha un impagament rellevant de l’ préstec. La rellevància d’aquest impagament es concreta en 12 mensualitats o un 3% de l’import de l’préstec; mentre que en la segona meitat de l’préstec, ha d’acreditar un impagament de al menys 15 mesos o un 7% de l’capital.
Des de la nostra firma podem assessorar consumidors i particulars en situacions de solvència financera limitada a mantenir el seu patrimoni.